Un dia arriba un oli essencial a les nostres mans, sentim a parlar d’aromateràpia, les famílies de l’escola ens parlen de l’arbre del té, els companys de feina ens comenten que la lavanda els va molt bé per conciliar el son, o una amiga ens explica que al iogurt s’hi posa unes gotetes d’essència de llimona i li va molt bé per la digestió...I uau, què és això? De veritat un oli essencial pot servir-nos per la nostra salut o benestar?
L’aromateràpia científica és l’ús d’olis essencials bioquímicament definits amb finalitat terapèutica, diem que és científica perquè sabem on actua, com ho fa, a quin òrgan diana, els seus efectes secundaris,...
Un oli essencial és un extracte líquid, concentrat i complex, que s'obté per destil·lació al vapor de plantes aromàtiques o d'òrgans d'aquestes plantes (flor, fulla, fusta, arrel, escorça, fruita, etc.). Un oli essencial és, doncs, l'essència destil·lada de la planta aromàtica. Es compon d'un centenar de molècules terpèniques i aromàtiques especialment actives. El procés d’obtenció dels olis essencials és molt complex i molt important per garantir-ne les seves propietats. És per això que abans d’utilitzar un oli essencial, hem de vigilar bé que sigui fiable i de qualitat.

Com reconèixer un oli essencial de qualitat?
Un oli essencial de qualitat és
· 100% natural: sense molècules sintètiques, ni agents químics ni olis minerals.
· 100% pur: lliure d'altres olis essencials relacionats, olis vegetals, ni alcohol, ni conservants, etc.
· 100 % complet: íntegre (que s’ha fet la destil·lació des del principi fins al final obtenint totes les molècules).
Els olis essencials utilitzats a l'aromateràpia científica compleixen amb estrictes criteris de qualitat:
1. Especies botàniques certificades:
Els olis essencials han de procedir imperativament de plantes amb certificació botànica, és a dir, identificades per dos noms llatins, ja que el llatí és l'idioma universalment reconegut en botànica.
El primer nom designa el gènere (per exemple: Cupressus)
El segon designa l'espècie (per exemple: sempervirens)
Exemple: Cupressus sempervirens – Xiprer
2. Part de la planta destil·lada:
Les parts d'una mateixa planta (flor, fulla, tija, escorça, arrel, etc.) poden produir diferents essències. Per tant, és important especificar l'òrgan vegetal.
L'oli essencial de tarongina procedeix de la destil·lació de la flor del taronger amarg (és l’azahar i s’utiltiza com a perfum), mentre que l’essència de taronger amarg procedeix de la destil·lació de la fulla del mateix arbre (i proporciona relaxació i tranquil·litat).
3. Quimiotip:
Depenent de les condicions del cultiu (sol, clima, composició del sòl, altitud, etc.), la mateixa planta pot segregar essències bioquímiques molt diferents. Aquestes variacions en la composició bioquímica dels olis essencials donen lloc als diferents quimiotips (QT). Dos quimiotips del mateix oli essencial no només tindran activitats diferents, sinó també toxicitats molt variables.
Per exemple el romaní:
Rosmarinus officinalis QT cineol: té propietats antivirals i expectorants. És segur i pot utilitzar-se en embaràs i nadons sempre que se segueixi una posologia adequada.
Rosmarinus officinalis QT alcanfor: s’utilitza com a relaxant muscular i analgèsic. És tòxic per via oral i no es pot utilitzar en nens, ni embaràs ni lactància.
Rosmarinus officinalis QT verbenona : és un potent drenant hepàtic i també s’utilitza com a mucolític i expectorant.
El quimiotip és el document d’identitat d’un oli essencial, si no s’indica, no podem saber del cert la seva acció ni la seva toxicitat.
VIES D’ADMINISTRACIÓ:
Els olis essencials poden utilitzar-se a través de diverses vies:
Via tòpica: és més segura, amb acció ràpida i amb menys toxicitat. Alguns OE poden aplicar-se directament sobre la pell i altres cal diluir-los amb olis vegetals.
Via oral o sublingual: és una via més complexa i cal assessorament professional. S’han d’utlitzar durant un temps curs i mai en nens, dones embarassades ni lactants.
Via inhalatoria: pot ser via olfactiva, olorant directament l’oli essencial o a través de difusors aromàtics (sempre han de treballar en fred per no malmetre l’oli essencial).
Són infinits els usos dels olis essencials i en les propers articles us compartirem els olis essencials més utilitzats, però com tot cal anar amb compte, alguns poden tenir toxicitat hepàtica o del ronyo, també poden irritar-nos la pell o ser fotosensibilitzants,... cal demanar consell sempre a un professional. També cal tenir unes precaucions d’ús: mai utilitzar-los en mucoses, ni ulls, ni injectats.

Comments