El procés d’aprenentatge d’hàbits alimentaris és especialment important durant els primers anys de vida ja que, a més de facilitar un bon estat nutricional i un creixement òptim, pot ajudar a consolidar l’adquisició d’hàbits saludables per a l’edat adulta.
El nadó quan neix, feliçment, comença a plorar. En aquest moment ja té unes capacitats que amb el temps anirà desenvolupant:
· La vista: el nounat no té el sentit de la vista del tot desenvolupat, però és capaç d’obrir els ulls enfront d’ un estímul lluminós.
· L’audició: la capacitat auditiva es manifesta des del moment del naixement. Els nadons saben reconèixer la veu de la mare que els ha gestat i aquells que l'han envoltat.
· L’olfacte: és un sentit molt desenvolupat atès que reconeix fàcilment l’olor de la mare i tenen preferència per les olors que identifiquen els dolços.
· El tacte: des del naixement el nadó rep impressions sensorials per mitjà de la pell.
· El somriure: és un gest que el nadó realitza des dels primers dies de vida. Cap als dos mesos va unit a un gir amb la mirada.
· El pes: els lactants perden pes durant els primers dies de vida i el recuperen del 7è al 10è dia. Es duplica entre el 4º i 5º mes de vida i es triplica als 9-10 mesos.
LA LACTÀNCIA
Un nadó pot ser alimentat amb lactància materna, amb llet adaptada o lactància mixta.
Els àpats són moments idonis per a la comunicació i l’intercanvi, per escoltar el que diu o expressa l’infant de manera no verbal, i per respectar les seves decisions (no vol menjar més, vol anar més a poc a poc...). A mesura que la criatura vagi creixent tindrà més capacitats i podrà anar experimentant amb el menjar. És important que l’actitud de l’adult en aquesta exploració sigui de confiança i encoratjan
Lactància materna:
La llet materna és el millor aliment per al nadó i afavoreix que el vincle afectiu entre mare i infant sigui més precoç. Tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS), com el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), l’Acadèmia Americana de Pediatria i l’Associació Espanyola de Pediatria recomanen l’alletament matern exclusiu durant els primers 6 mesos de vida de l’infant. A partir d’aquest moment, i mantenint l’alletament matern fins als 2 anys d’edat o més, o bé fins que mare i infant ho decideixin, serà necessari afegir gradualment nous aliments per tal de facilitar uns nivells de desenvolupament i de salut adequats. De fet, a més dels beneficis per al nadó (protecció enfront d’infeccions i al·lèrgies, reducció del risc de mort sobtada, etc.), l’alletament matern també té avantatges per a la mare (l’ajuda en la recuperació física després del part, redueix el risc de patir càncer de mama i d’ovari, i també de tenir anèmia i osteoporosi, entre d’altres patologies).
En cas que no sigui possible l’alletament matern es pot optar per alletar amb llet adaptada
Lactància amb llet adaptada:
Procedeix de la llet de vaca o cabra convenientment modificada atenent a les normatives que tenen en compte els requeriments nutricionals del infants.
Tenim:
· Llet d’iniciació: des del naixement als 6 mesos.
· Llet de continuació: dels 6 fins als 12 mesos.
· Llet de creixement 3: a partir dels 12 mesos.
· Llet de creixement 4: a partir dels 24 mesos.
Alguns lactants presenten trastorns gastrointestinals com restrenyiment, regurgitació, vòmits, còlics o bé alteracions digestives (diarrea, intolerància a la lactosa, al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca) i precisen fórmules especials.
La preparació dels biberons es realitza barrejant 30 ml d’aigua mineral baixa en sals per mida rasa de pols. Si sobra llet al biberó s’ha de llençar.
Lactància mixta:
És una combinació de lactància materna i artificial. Sempre s’ha de començar per la lactància materna i després donar com a suplement la meitat de la dosi recomanada per l’edat de biberó. Aquest tipus de lactància pot donar lloc a l'abandó de la lactància materna, ja que al nadó li pot resultar més fàcil succionar de la tetina que del pit matern, és per això que és molt important escollir un biberó i tetines adequats.
CALENDARI ORIENTATIU D’INTRODUCCIÓ D’ALIMENTS
INTRODUCCIÓ DELS ALIMENTS
- 0-6 m: Lactància exclusiva.
- A partir dels 6 mesos: la lactància segueix sent l’aliment principal del nadó fins als 12 mesos. Tot i així, s’inicia l’alimentació complementària:
Hortalisses : pastanaga, ceba, mongeta tendra, carbassó, carbassa, porro, tomàquet, etc.
Farinacis: arròs, pasta petita, pa, farinetes de cereals sense sucre, sèmola de blat de moro, patata, llegums ben cuits, etc.
20-30 g de carn2/dia o bé 30-40 g/dia de peix blanc (magre) o blau (gras) sense espines o bé 1 unitat d’ou petit/dia.
Fruites: plàtan, pera, préssec, poma, mandarina, maduixa, síndria, meló, etc.
Oli d’oliva verge extra.
- A partir dels 10m aprox: es pot introduïr iogurt natural o formatge fresc.
Recordeu que l’aliment fonamental durant el primer any de vida del nadó és la llet. De manera que els aliments cal introduir-los millor durant el dia i no la nit per a que no substitueixin una presa de llet.
L’alimentació facilita espais privilegiats per a la comunicació, ja que permet el contacte físic, visual i auditiu amb la mare, el pare o la figura d’aferrament. Els àpats han de ser, doncs, espais de contacte, de relació i d’afecte. Cal potenciar-los per convertir-los en espais on estrènyer els nostres vincles.
No es pot oblidar que els ritmes dels infants són més lents que els dels adults, per tant, perquè es generi una bona relació entorn de l’àpat, la paciència i el temps que s’hi dediquen són imprescindibles.
Els àpats són moments idonis per a la comunicació i l’intercanvi, per escoltar el que diu o expressa l’infant de manera no verbal, i per respectar les seves decisions (no vol menjar més, vol anar més a poc a poc...). A mesura que la criatura vagi creixent tindrà més capacitats i podrà anar experimentant amb el menjar. És important que l’actitud de l’adult en aquesta exploració sigui de confiança i encoratjament.
Bon profit! I gaudiu dels àpats!